El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies. Francesc Macià

05 de maig 2006


Sovint molts polítics durant campanya electoral "es tiren de la moto". És a dir, prometen falses esperançes i il·lusions i en conseqüencia aprofitant-se d'aquestes falses promeses intenten perpetuar-se en el poder tot jugant amb la màxima expressió de la democràcia, el nostre vot. Tots recordarem la promesa de Zapatero quan va dir que acceptaria l'Estatut del Parlament de Catalunya, però crec que ningú deu veure el reconeixement de Catalunya com a nació tal i com es va aprovar el dia 30 de setembre o el sistema de finançament.

Tantmateix, no tots semblen ser Zapatero. Hi ha polítics que fan el que prometen com és el cas del bolivià Evo Morales. El seu partit el MAS (Movimiento al Socialismo) s'han proposat dur a terme una autèntica reestructuració del país, amb la ferma intenció d'atacar el problema de l'extrema pobresa boliviana de soca-rel i parar-li els peus a les transnacionals que porten anys aprofitant-se del treball i de la precarietat dels bolivians. La decisió de nacionalitzar els hidrocarburs és una decisió madurada i plenament conscient de la importància. Una decisió que no obeeix a res més que a possar totes le riqueses del país al servei dels bolivians i bolivianes per tal de fomentar així l'autèntic progrés.

Aquesta decisió d'Evo Morales ha de ser acompanyada per altres nacionalitzacions de sectors estratègics que han de constituir la base del progrés bolivià en un futur no gaire llunyà. Sabem que els actors del sistema internacional pressionaran al veure perillar els seus interessos, però Bolívia ha de seguir amb pas ferm cap al seu futur, ja que, com qualsevol altre país, necessita socis, no amos.