I ara què?

Des d'ahir a mitjanit ETA ha declarat un alto al foc permanent per el qual citant la pròpia organització terrorista ha d'ajudar a impulsar un nou marc de relacions amb els estats espanyols i francès en el qual la societat basca pugui expressar lliurement la seva decisió sobre com vol existir i conviure.

Sens dubte és una bona notícia en la qual moltissíma gent, començant pel president Zapatero i acabant en el dirient abertzale Arnaldo Otegui, han participat i han intervingut per la creació, si més no, d'aquest nou marc de diàleg i relacions. Tot i això no hi ha cap mena de dubte que les diferents forçes polítiques jugaran les seves cartes i aquí és on entren els gairebé 570 presos d'ETA dispersats arreu del territori espanyol que seran objecte de negociació per les dues parts.

Cal ser optimista i pensar que la treva d'ETA no significa la rendició i la renúncia d'un poble a la seva independència ni l'acceptació del marc estatal actual sinó l'acceptació de la lluita pacífica i de l'ús del pacte per seguir donant pases més fermes i decidides cap a la seva llibertat.