El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies. Francesc Macià

31 de març 2006

Catalunya no està en venda


Un cop signat el conegut pacte de la vergonya entre CiU i el PSOE, diversos moviments s’han anat produïnt dintre els diferents partits polítics. El PSOE i partits suposadament catalanistes com CiU i IC-V han intentat vendre les bondats d’un estatutet que realment suposa una traïció a les aspiracions de Catalunya. La realitat és que segueix hipotecant les generacions pròximes i priva de més autogovern com ho demostren els següents fets: ens priva d’un marc català de relacions laborals, de poder tenir competències plenes en financament; havent de compartir amb l’Estat Espanyol la gestió d’una agència tributària i el no reconeixement de Catalunya com a nació.

En conseqüència a aquest pacte per salvar els mobles entre la dreta regionalista i el PSOE, el poble català va sortir al carrer el 18 de febrer per reclamar el final dels atacs a Catalunya orquestrats per l’aparell mediàtic i de propaganda del PP i el més important, per recordar que ningú ens traurà el dret de decidir. I menys Zapatero, que va prometre en campanya electoral que acceptaria l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. Em sembla que tohom recorda que el text original que ha estat escapçat sistemàticament en els darrers mesos va ser aprovat amb el 90% del suport dels parlamentaris i parlamentàries.

La manifestació del dia 18 de febrer va ser una prova més que suficient per fer veure a la classe política espanyola i també a Convergència i Unió que els catalans i catalanes ens opossem a aquest pacte i de la manera en que un suposat partit catalanista com CiU ha hipotecat a Catalunya convertint-la en un preàmbul, o hipotecant tot el financament per el qual ells havien tensat tant la corda i havien amenaçat tantes vegades d’abandonar la ponència redactora. CiU ha possat de manifest la seva condició de partit sangonera que s’aferra allà on veu certa quota de poder.

Una vegada més la gana ha fet traïdors a CiU, mentre el PSOE, veient la que li queia a sobre, ha rebut com un bé de Déua quest pacte que ha servit per tranquil•litzar les bases i deixar a ERC en una situació compromesa ja que un vot en contra en el referèndum pot ser associat al del PP, però aquí a Catalunya és el PP qui està en minoria. ERC sempre s’ha mogut entre dues aigües, el pragmatisme i l’idealisme. Tot i això, des del punt de vista de les JERC, és impossible un suport afirmatiu a aquest estatut. Sabem que cap estatut ens farà lliures, però un Estatut, en condicions, ha de ser una eina que ens permeti contruïr estructures d’estat.

És necessari un Estatut sense retallades que representi la voluntat popular i que suposi un pas endavant cap a la nostra llibertat.

26 de març 2006


Jordi Aranda Posted by Picasa

25 de març 2006

I ara què?


Des d'ahir a mitjanit ETA ha declarat un alto al foc permanent per el qual citant la pròpia organització terrorista ha d'ajudar a impulsar un nou marc de relacions amb els estats espanyols i francès en el qual la societat basca pugui expressar lliurement la seva decisió sobre com vol existir i conviure.

Sens dubte és una bona notícia en la qual moltissíma gent, començant pel president Zapatero i acabant en el dirient abertzale Arnaldo Otegui, han participat i han intervingut per la creació, si més no, d'aquest nou marc de diàleg i relacions. Tot i això no hi ha cap mena de dubte que les diferents forçes polítiques jugaran les seves cartes i aquí és on entren els gairebé 570 presos d'ETA dispersats arreu del territori espanyol que seran objecte de negociació per les dues parts.

Cal ser optimista i pensar que la treva d'ETA no significa la rendició i la renúncia d'un poble a la seva independència ni l'acceptació del marc estatal actual sinó l'acceptació de la lluita pacífica i de l'ús del pacte per seguir donant pases més fermes i decidides cap a la seva llibertat.