El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies. Francesc Macià

05 de maig 2006


Sovint molts polítics durant campanya electoral "es tiren de la moto". És a dir, prometen falses esperançes i il·lusions i en conseqüencia aprofitant-se d'aquestes falses promeses intenten perpetuar-se en el poder tot jugant amb la màxima expressió de la democràcia, el nostre vot. Tots recordarem la promesa de Zapatero quan va dir que acceptaria l'Estatut del Parlament de Catalunya, però crec que ningú deu veure el reconeixement de Catalunya com a nació tal i com es va aprovar el dia 30 de setembre o el sistema de finançament.

Tantmateix, no tots semblen ser Zapatero. Hi ha polítics que fan el que prometen com és el cas del bolivià Evo Morales. El seu partit el MAS (Movimiento al Socialismo) s'han proposat dur a terme una autèntica reestructuració del país, amb la ferma intenció d'atacar el problema de l'extrema pobresa boliviana de soca-rel i parar-li els peus a les transnacionals que porten anys aprofitant-se del treball i de la precarietat dels bolivians. La decisió de nacionalitzar els hidrocarburs és una decisió madurada i plenament conscient de la importància. Una decisió que no obeeix a res més que a possar totes le riqueses del país al servei dels bolivians i bolivianes per tal de fomentar així l'autèntic progrés.

Aquesta decisió d'Evo Morales ha de ser acompanyada per altres nacionalitzacions de sectors estratègics que han de constituir la base del progrés bolivià en un futur no gaire llunyà. Sabem que els actors del sistema internacional pressionaran al veure perillar els seus interessos, però Bolívia ha de seguir amb pas ferm cap al seu futur, ja que, com qualsevol altre país, necessita socis, no amos.

31 de març 2006

Catalunya no està en venda


Un cop signat el conegut pacte de la vergonya entre CiU i el PSOE, diversos moviments s’han anat produïnt dintre els diferents partits polítics. El PSOE i partits suposadament catalanistes com CiU i IC-V han intentat vendre les bondats d’un estatutet que realment suposa una traïció a les aspiracions de Catalunya. La realitat és que segueix hipotecant les generacions pròximes i priva de més autogovern com ho demostren els següents fets: ens priva d’un marc català de relacions laborals, de poder tenir competències plenes en financament; havent de compartir amb l’Estat Espanyol la gestió d’una agència tributària i el no reconeixement de Catalunya com a nació.

En conseqüència a aquest pacte per salvar els mobles entre la dreta regionalista i el PSOE, el poble català va sortir al carrer el 18 de febrer per reclamar el final dels atacs a Catalunya orquestrats per l’aparell mediàtic i de propaganda del PP i el més important, per recordar que ningú ens traurà el dret de decidir. I menys Zapatero, que va prometre en campanya electoral que acceptaria l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. Em sembla que tohom recorda que el text original que ha estat escapçat sistemàticament en els darrers mesos va ser aprovat amb el 90% del suport dels parlamentaris i parlamentàries.

La manifestació del dia 18 de febrer va ser una prova més que suficient per fer veure a la classe política espanyola i també a Convergència i Unió que els catalans i catalanes ens opossem a aquest pacte i de la manera en que un suposat partit catalanista com CiU ha hipotecat a Catalunya convertint-la en un preàmbul, o hipotecant tot el financament per el qual ells havien tensat tant la corda i havien amenaçat tantes vegades d’abandonar la ponència redactora. CiU ha possat de manifest la seva condició de partit sangonera que s’aferra allà on veu certa quota de poder.

Una vegada més la gana ha fet traïdors a CiU, mentre el PSOE, veient la que li queia a sobre, ha rebut com un bé de Déua quest pacte que ha servit per tranquil•litzar les bases i deixar a ERC en una situació compromesa ja que un vot en contra en el referèndum pot ser associat al del PP, però aquí a Catalunya és el PP qui està en minoria. ERC sempre s’ha mogut entre dues aigües, el pragmatisme i l’idealisme. Tot i això, des del punt de vista de les JERC, és impossible un suport afirmatiu a aquest estatut. Sabem que cap estatut ens farà lliures, però un Estatut, en condicions, ha de ser una eina que ens permeti contruïr estructures d’estat.

És necessari un Estatut sense retallades que representi la voluntat popular i que suposi un pas endavant cap a la nostra llibertat.

26 de març 2006


Jordi Aranda Posted by Picasa

25 de març 2006

I ara què?


Des d'ahir a mitjanit ETA ha declarat un alto al foc permanent per el qual citant la pròpia organització terrorista ha d'ajudar a impulsar un nou marc de relacions amb els estats espanyols i francès en el qual la societat basca pugui expressar lliurement la seva decisió sobre com vol existir i conviure.

Sens dubte és una bona notícia en la qual moltissíma gent, començant pel president Zapatero i acabant en el dirient abertzale Arnaldo Otegui, han participat i han intervingut per la creació, si més no, d'aquest nou marc de diàleg i relacions. Tot i això no hi ha cap mena de dubte que les diferents forçes polítiques jugaran les seves cartes i aquí és on entren els gairebé 570 presos d'ETA dispersats arreu del territori espanyol que seran objecte de negociació per les dues parts.

Cal ser optimista i pensar que la treva d'ETA no significa la rendició i la renúncia d'un poble a la seva independència ni l'acceptació del marc estatal actual sinó l'acceptació de la lluita pacífica i de l'ús del pacte per seguir donant pases més fermes i decidides cap a la seva llibertat.

12 de febrer 2006

Tenim el dret de decidir


Arran dels darrers "èxits" de Conveniència i Unió per tal de tancar aquest Estatutet que hipoteca les generacions futures ja que suposa un pas enrere en matèria d'immigració, ensenyament, sanitat i transport públic i en el reconeixement que es mereix el poble català. Els catalans hem de tornar a sortir al carrer per a demanar ser respectats (cosa inusual dintre un estat de la Unió Europea).

El poble català té el dret de decidir com existir, el dret a poder coexistir amb la nació espanyola ja que Catalunya és una nació i no se la reconeix degut a la intolerància i intrasigència de bona part de la fauna política espanyola.

Aquest dia 18 de febrer tothom al carrer perquè tenim el dret de decidir.

Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres. Lluís Companys

El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies. Francesc Macià

10 de febrer 2006

12 anys de Revolució social


L'1 de gener de 1994 entrà en vigor el NAFTA un acord per el qual els Estats Units, Canadà i Mèxic obrien les seves fronteres per tal de facilitar el lliure comerç i així fer un pas més cap a la unificació de mercats. Tot i que pot semblar molt bonic, la jugada era fàcil de veure i el govern mexicà encegat per l'afany de protagonisme el va signar.

El que va passar i realment segueix passant és que Mèxic va obrir les seves fronteres abans de tenir un mercat nacional prou fort i consolidat per aguantar l'allau de productes nordamericans al qual serien sotmeses les empreses mexicanes, eixamplaria més les diferències entre rics i pobres i marginaria encara més a les comunitats indígenes mexicanes.

Aquest últim factor fou primordial per fer despertar d'una marginalitat que durava ja prop més de 500 anys les comunitats indígenes les quals van pendre 11 ciutats de Chiapas organitzades entorn l'EZLN. Podem dir que després de 12 anys d'autèntica revolució social per garantir els drets de les comunitats indígenes enfront l'imperialisme i el neocolonialisme nordamericà l'EZLN ha esdevingut una autèntica plataforma per donar veu als més pobres i als qui menys tenen.

Endavant amb la Revolució Zapatista!

Els catalans feixistes


Hi ha gent que quan no sap què fer, decideix tocar els nassos. El darrer divendres dia 3 de febrer les JERC-Vila de Gràcia vam ser objecte d'unes agressions realitzades en forma de pintades i encartellades massives a l'entrada del nostre casal per part del sectari grup de descendents de la PUA, Endavant-OSAN.

El per què? Jo encara no el se. Per molt que li doni voltes no aconsegueixo esbrinar la raó per la qual aquesta banda de macarres de barri decideix atorgar-se el paper de jutges i culpar a ERC d'acceptar un estatutet que no ens durà enlloc. Quan precisament és la mateixa ERC qui segueix ferma en el seu no rotund i aposta per possar el contador a zero i renegociar aquest modelet de finançament que CiU ha donat als catalans i catalanes.

Aquesta organització promou la Independència mitjançant la unitat popular. Algú em pot dir com s'aconsegueix la unitat popular amb atacs i accions com aquestes a l'esquerra independentista? Algú em pot dir com algú que es creu d'esquerres no és capaç de ser tolerant?Tot i les botiflerades de CiU i els atacs d'un grupuscle de feixistes catalans hem de seguir defensant aquest NO rotund a l'Estatut actual ja que suposa hipotecar les generacions futures.

Prou agressions feixistes!